Conferència de la mestra Anna Pérez, sobre l'ús dels blocs a l'escola

1. Comença la conferencia a càrrec de l’Anna Pérez, que primerament explica els neologismes, post (noticia a un blog), catosfera...

2. Presentació de la web 1.0 i 2.0. En aquesta darrera qualsevol pot pujar informació (intel·ligència col·lectiva). Ex: gmail, google maps, potcasting, blogger, youtube, picassa, fotolog... Tot això són eines que ens permeten crear i compartir.

També trobem buscadors de recursos web 2.0.

3. Coses que hem de tenir present en l’àmbit educatiu:

- Internet diferent a la de fa 10 anys.

- No hi ha internet només de text, sinó multimèdia i audiovisual.

- Hem passat de ser tan sols receptors a ser capaços de crear continguts.

Ella Va començar amb el blog per ordenar recursos personals per utilitzar a l’aula, però la gent ho llegia i li comentava dient que provés altres recursos millors... i amb això pot estar connectada amb altre gent.

ELS BLOGS NO CREAN INDIVIDUALITAT.

No eduquem als nens per la societat en que els hi toca viure. Ensenyar a utilitzar els recursos web, mòbils... amb responsabilitat.

Els professors han de saber formular les preguntes o activitats perquè els alumnes treballin amb aquella informació i no copiïn i enganxin. Es a dir tenir en compte l’entorn dels alumnes. L’alumne com a centre, que elabori la informació.

Les eines de comunicació com els blogs, acaben sent aprenentatge col·lectiu ja que escrivim per ser llegits.

4. Per últim acaba la conferencia amb la presentació de diversos blogs i wiqui compartits.

Trobo que l’Anna té molta raó, de fet jo vaig treballar el meu treball de recerca sobre una de les coses que ella a comentat, com és, educar als nens per que facin un ús responsable de les TIC, en concret dels blogs personals.

Tots aquest recursos esmentats per ella, són molt útils a l’educació si s’empren de la forma correcta, i poden ser molt enriquidors tant per els que escriuen com per els que llegeixen i fan comentaris.

Un 70% de professors utilitza la tecnologia a les seves classes

Dimarts 26 de maig de 2009 sortia aquesta noticia a l’ ADN:

La incorporació de les noves tecnologies (TIC) a l'educació està en el debat social i l'agenda política. Ho va assolir el president José Luis Rodríguez Zapatero al prometre ordinadors per a tots els escolars, projecte que es complirà "en els temps anunciats", segons va dir el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ahir.

Un 70 % dels professors ja recorren a les TIC, però no n'hi ha prou amb incorporar la tecnologia, com mostra un estudi dels professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carles Sigalés i Josep M. Mominó, presentat ahir a Madrid.

Els resultats de l'enquesta a 18.000 alumnes, professors i directors revelen que usen més l'ordinador que la mitjana de la població i que les aules estan més connectades que les empreses. No obstant això, no es reconeix el valor pedagògic de les TIC. La maig-rigui-les considera prescindibles i no creuen que puguin influir en els resultats acadèmics. No estan presents en el currículum ni en els plans de formació inicial.

Tecnologia, però amb cap

Estem prop de la UE en alumnes per ordinador (7,58) i un 33% d'ells ho usa almenys una vegada a la setmana. Gairebé en la meitat dels centres les TIC estan integrades en totes les assignatures, però dos terços no tenen un pla per a elles. L'ús de les TIC sol limitar-se a la recerca d'informació o al recolzo en l'exposició oral. La col·laboració entre centres o la publicació de treballs no tenen punts adeptes.

"Cal considerar als alumnes com generadors de coneixements", va esgrimir la rectora de la UOC, Inma Tubella. El ministre Ángel Gabilondo va acabar adaptant a Kant: "Els professors sense TIC són buits i les TIC sense professors, cegues".

Ordinador portàtil per nens amb autisme

Buscant per internet vaig trobar això, que crec que és força interessant:

Els enginyers de l’empresa Continuum situada a Boston, estan desenvolupant un ordinador portàtil denominat “Puzle Piece”, per a facilitar l'aprenentatge en nens amb autisme.
Aquests coneixements han demostrat la seva utilitat en el disseny de Puzle Piece, ensenyament assistit interactiva per a nens autistes. Els nens autistes tenen diferents graus de dificultat amb la interacció social i comunicació. Molts d'ells són fàcilment distrets de les tasques.
Els educadors han trobat que la millor manera de fer participar als nens és a través d'una recompensa com a conseqüència d'una acció, procés cridat Anàlisi de Comportament Aplicat (ABA). El procediment consisteix que el professor proposa al nen una pregunta. Si respon correctament, guanya una targeta amb una cara somrient. El professor recull les dades, bons o dolents. Després de cinc respostes correctes, el nen rep un premi.

Per a ser eficaç, aquest procés es repetirà durant 20 a 40 hores a la setmana. És un bon procés que no ha canviat en anys. Reconeixent que les qüestions de salut es presta cada vegada més a investigació de solucions tecnològiques, i ara que l'autisme afecta a 1 de cada 150 nens, un equip en Continuum s'ha creat per a investigar el que podria fer per a millorar el procés.

Van Començar observant sessions d'ensenyament amb nens autistes en una escola de Boston. "Els mestres havien d'adaptar el que estaven fent a l'ambient del nen", exposa Delroy Dennisur, el principal dissenyador en l'equip. "Havia molts adults, asseguts en les taules dels nens, tractant de gravar les dades en grans carpetes." Cada vegada que el professor torna l'esquena per a escriure una resposta, es corre el risc de perdre l'atenció del nen. Malabars per a mantenir un registre de les targetes de senyal i els aperitius de premi, és una tasca impossible. A més, encara que aquest procés funciona millor quan participen els pares, és difícil mantenir-los en contacte, pel que fa al progrés dia a dia dels seus fills.

Amb Continnuum's Puzle Piece, al nen es mostra una imatge de targeta identificada amb un codi de barres. Si el nen la identifica correctament, el mestre apreta el botó per a gravar la resposta en el dispositiu i una cara somrient es mostra al nen. Si és incorrecta, s'estreny el botó "X", que registra les dades. No es mostra la cara somrient al nen. Quan s'hagi completat la sessió , una memoriaUSB, amb els resultats del nen, s'adjunta al seu cinturó o motxilla, assegurant que la informació es rep la llar dels seus pares.

Si bé aquest dispositiu encara no està a la venda, els professors que ho van provar en l'escola estaven entusiasmats amb el seu potencial.

L'audiovisual, només per entretenir?

Desprès de realitzar el treball sobre l’audiovisual, crec que hi ha molts recursos i diverses webs on trobar vídeos per treballar a educació infantil, per això deixo aquí alguns dels enllaços que vam creure interessants per educació infantil, amb l’intenció de que el dia de demà els empreu a l’aula i siguin útils.
www.unamadecontes.cat
www.teachertube.com
www.youtube.com
www.edu3.cat

Realment crec que el vídeo és una bona manera d’educació, si s’utilitza com cal, en aquestes web podem trobar des de vídeos gravats a l’escola on els alumnes són els protagonistes a vídeos de dibuixos infantils...

Les TIC encara es marginen en l'educació

L'Informe Sites 2006, coordinat per la International Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analitza la implantació i l’ús de les TIC en 22 sistemes educatius d’arreu del món, ha posat de manifest que més del 85% de professors de ciències i matemàtiques manté l'esquema de classes magistrals, relegant les TIC a la preparació de les classes enlloc de fer-les servir com a eina amb els alumnes. L'informe també posat de manifest que 1 de cada 10 directors consideren importants les TIC per preparar l'alumnas pel món laboral.

Crec que aquest article té raó, que tal i com hem vist a les aules de pràctiques, encara ara, hi ha molts centres que encara no utilitzen les TIC com a eina per emprar amb els alumnes. Això, és una aplicació incorrecta, ja que ha partir de les presentacions dels treballs a classe hem pogut comprovar la gran utilitat que les TIC poden tenir a l'aula si s'utilitzen correctament. M'algrat això trobo que mica en mica van guanyant terreny.

Iniciació al treball amb ordinador

Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls proposi.

Cal tenir present, però, que els nens i les nenes hauran de realitzar uns certs aprenentatges i que seguiran les pautes habituals d'aquestes edats.

El treball amb ordinador els haurà de familiaritzar amb una eina que cada dia serà més important. Hauran de crear una base de control motriu i d'habilitats tècniques i experiències enriquidores que serà el fonament de futurs aprenentatges.

El ratolí i el teclat seran les primeres eines que necessitaran controlar. Per això és important començar amb exercicis que contribueixin a adquirir un bon domini d'aquestes eines.

L'ús creatiu del PowerPoint

Tal com diu l’article molts cops, per no dir sempre emprem el power point com a classe o exposició magistral, posem gran quantitat de text fent que la presentació en comptes de aclarir conceptes, els compliqui més.

Utilitzem poc els recursos que aquest programa ens ofereix, i desprès de llegir aquest article ho tinc molt clar. Mai he vist utilitzar el power point com a les propostes presentades a l’article, i crec que aquestes estan molt bé, ja que en elles realment es demostra que no hi ha una sola forma d’ús, i no per això menys útils, sinó tot el contrari.

L’article és útil per donar-te compte de tot això, perquè potser molts de nosaltres ni ens plantejàvem que el power point ens fos útil per altres coses que no fos l’exposició.

TV 3.0

En aquesta intervenció al blog volia comentar una cosa que s'aplicara a partir del 12 de maig a tots els canals de Antena 3 (neox, nova i antena 3), la televisió 3.0. En aquest es podra veure, per exemple un mateix programa, serie... a la televisió, internet o móvil. També a casadun dels canals s'emetran de forma diferent, per ejemple en un d'ells hi haurà un xat on comentar l'episodi... al mateix temps que el veus, un altre amb els comentaris de rodatge i l'altre tan sols l'emissió.

És una forma de fer de la televisió més interectiva, on no tan sols seus a que et donin tot fet sinó que tu també i pots participar.

Tot aixó em va recordar a la sessió de classe que vam parlar d'internet 1.0 i 2.0.